Emmagatzematge òptic
L'emmagatzematge òptic és una variant d'emmagatzematge informàtic sorgit a finals del segle XX en el qual la gravació/reproducció es realitzen mitjançant uns raigs làser que interpreten les refraccions provocades sobre la seva pròpia emissió. Els suports d'emmagatzematge que fan ús d'aquest tipus de suport són: el Compact Disc i els formats derivats d'aquest, el DVD, el Blu-Ray Disc, l'UMD i el HD-DVD.
Enregistrament
[modifica]Durant la gravació, un díode làser emet rajos cap a un mirall situat en el capçal i la llum reflectida en el mirall travessa una lent i queda enfocada en un punt sobre la base de policarbonat del disc. Aquesta llum enfocada va gravant buits ('pits' o pous), que contrasten amb les zones on no hi ha buits ('lands' o sortints).
Els punts (tant lands com pits) tenen una profunditat de 0,6 micres. Els lands i pits configuren una mena de codi Morse que serà reinterpretat en la fase de reproducció durant la conversió D/A.
Aquests buits es van gravant en una única espiral (en la qual es poden arribar a integrar 99 pistes, tenint la separació entre les pistes una amplada d'1,6 micres). L'espiral comença a l'interior del disc (propera al centre), i finalitza en la part externa.
Reproducció
[modifica]La lectura òptica és relativament senzilla. Durant la reproducció, quan el raig làser incideix sobre la capa d'alumini reflectant, la llum és reflectida, dispersada i reencaminada mitjançant una sèrie de lents i miralls cap a un fotodíode receptor.
Aquest fotodíode és capaç d'interpretar el senyal digital. Això es deu al fet que la llum que arriba a la vall és reflectida i va desfasada mig període respecte a la que ve del sortint (pit) que és dispersada. Això permet a l'fotodíode convertir la informació òptica al codi binari:
- Es dona el valor 0 tant a la successió de sortints (lands), com a la successió de no sortints (pits).
- Es dona el valor 1 si es produeix un canvi de superfície en el sentit que sigui: tant PIT - LAND, com LAND - PIT.
Un cop interpretat el senyal digital, l'envia a un convertidor D/A (digitals analògic) que transforma el senyal digital en senyal elèctric (analògic).
Aquest senyal de sortida serà enviat als equips que hagin d'amplificar, processar o convertir novament en pressió sonora per poder sentir-la.
Tipus d'emmagatzematge òptic
[modifica]Empresa | Any | Còdec | Resolució | Freqüència de mostreig | Resposta en freqüència | Rang dinàmic | Bit rate | Nombre màxim de pistes | Capacitat | Temps màxim de gravació | |
CD Àudio | Sony i Philips | 1982 | PCM | 16 bits | 44,1 kHz | 20 Hz a 20 kHz | 90 dB | 1,4 Mb/s | 2 | 650 Mb | 74 minuts |
Minidisc | Sony | 1991 | ATRAC | 16 bits | 44,1 kHz | 20 Hz a 20 kHz | 90 dB | 292 kb/s | 2 | 1 Gb | 45 hores |
DVD-Audio | Pioneer i Mathushita | 1997 | MLP | 16, 20 o 24 bits | 44,1/48/88,2/96/176,4 i 192 kHz | 20 Hz a 80 kHz | 120 dB | 9,6 Mb/s | 6 | 4,7 Gb | 622 minuts (10 hores i 22 minuts) |
SACD | Philips i Sony | 1999 | DSD | 16, 20 o 24 bits | 2,8 MHz | 20 Hz a 100 kHz | 120 dB | 2,8 Mb/s | 6 | 4,7 Gb | 74'(1 capa), 148' (2 capes) i 222' (3 capes) |